El nou projecte de Reial decret deroga el RD 1496/2003 per incoporar i desenvolupar els preceptes de la nova Directiva 2010/45/EU.
Les principals novetats que s’introdueixen en el Reglament són les següents:
- S’aclareixen els casos en els quals s’han d’aplicar les normes de facturació establertes en el Reglament.
- No s’exigirà l’obligació d’expedir factura en el cas de prestacions de serveis financers i d’assegurances exemptes de l’IVA quan no siguin al territori d’aplicació de l’Impost i hi estiguin subjectes en un altre Estat Membre.
- S’estableix un sistema de facturació basat en dos tipus de factures, l’ordinari i la simplificada (que substitueix als tiquets)
- Les factures simplificades tenen menys contingut i es poden expedir per als mateixos supòsits que s’ha permès l’emissió dels tiquets.
- S’impulsa la facturació electrònica amb el principi del mateix tracte per a factura en paper i factura electrònica.
- Nova definició de factura electrònica: aquella factura que, complint els requisits establerts en el propi Reglament, hagi estat expedida i rebuda en format electrònic.
- Correspondrà als subjectes passius garantir la realitat de les operacions que documenten durant tota la seva vigència, sense que aquesta exigència pugui suposar la imposició de noves càrregues.
- Es poden garantir l’autenticitat, integritat i llegibilitat de les factures electròniques mitjançant els controls de gestió o auditoria usuals de l’activitat empresarial. Per tant es poden expedir factures per via electrònica sense haver de fer ús d’una determinada tecnologia.
- EDI i signatura electrònica avançada són tecnologies que deixen de ser obligatòries, encara que es reconeix que garanteixen l’autenticitat d’origen.
- Segueix sent necessari el consentiment del receptor per rebre factura electrònica.
Ara ja tots podem fer (i de fet, ja estem fent) factura electrònica, ja som un pas més aprop dels beneficis de la integració de sistemes.
2 Comentarios
Amic Oriol, ens seguim fent trampes al solitari. Mai ha estat obligatoria la signatura electrònica. Era (i és) un dels métodes admesos per a dotar d’autenticitat i integritat a les factures.
Posar en valor als PDF sense signar com a factura electrónica és trampa. Quan l’unic document que hi ha sobre una operació és la factura (la majoria de casos), de quins controls de gestió i auditoria estem parlant?
Si l’objectiu és dir, que de cop que fem més factures electròniques és trist.
En qualsevol cas, per a mi, una factura electrònica segueix sent un document que es pot tractar automàticament (mai he defensat els PDF signats) i que a més ofereix seguretat jurídica (signat digitalment, tant senzill com el SSL).
Es una opció quasi-obligatòria, a no ser que tinguis EDI o que vulguis perdre el temps acollint-te a alguna altra cosa que ningú sap ben bé què es.
Crec que eliminar barreres tecnològiques per fer processos de manera electrònica és un pas endavant, i em sembla que pitjor del què ha estat fins ara l’experiència de la factura electrònica no serà… però vaja, ja ho veurem
2 Trackbacks
[...] la previsible entrada en vigor del Reial Decret que aprova el Reglament sobre Obligacions de Facturació el dia 1 de Gener del 2013 es passarà a legalitzar una pràctica habitual a les nostres [...]
[...] avançàvem el juny del 2012 la publicació del Real Decret en aquest altre post i explicàvem en el de juliol les conseqüències pràctiques de la possible aplicació de la nova [...]