Visit www.invinet.org

#JornadaAOC sobre facturació electrònica

Sota el lema “La facturació electrònica i el servei eFACT: una oportunitat d’estalvi i de millora de l’eficiència” el dia 17 d’abril es va realitzar al CosmoCaixa de Barcelona la Jornada del Consorci AOC sobre la factura electrònica i l’ús que es fa del servei eFACT. Les ponencies anaven adreçades bàsicament a ens públics, i l’objectiu era compartir experiències tant en la posada en marxa de sistemes de recepció de factures electròniques com en els sistemes utilitzat per “mobilitzar” als proveïdors i aconseguir que els envïin factures a través del HUB eFACT.

Àlex Pelach, el nou director del Consorci AOC va ser l’encarregat d’obrir la Jornada. El seu missatge principal va ser que la factura electrònica és una assignatura pendent  de les AA.PP. catalanes, i que des del Consorci AOC volen promoure’n l’ús per tal que tothom es beneficïi dels estalvis en costos i temps que se’n deriven. Segons Pèlach, les AA.PP més petites ho tenen més senzill, i la gestió del canvi és un dels aspectes més importants en l’adopció de la factura electrònica.

A continuació, Lluis Franco, el director de l’Agència Tributària de Catalunya va explicar els diferents esforços que està fent l’ATC per tal d’assolir uns alts nivells de penetració de les tramitacions electròniques en general, entre els quals es troba la factura electrònica. Des de l’ATC s’estan esforçant en aconseguir que els processos administratius siguin més transparents i més ràpids, i que es doni resposta als ciutadans i a les empreses 24×7. Segons Franco, aquest és el camí que han de seguir les AA.PP., guanyar en transparència i proximitat sense incrementar costos: fer més amb menys.

Al parlar dels estalvis que genera la factura electrònica, Franco va entrar en el ball de xifres que diferents ponents van anar donant durant tota la jornada, cadascún d’ells va fer referència a una font diferent, i al final van deixar a l’auditori una mica perplex. Potser seria bo posar-se d’acord a priori en el euros d’estalvi que significa cada factura, no?

La següent ponència va fer-la en Jaume Saura de l’AEAT a Catalunya. Va presentar la legislació i la seva interpretació des del punt de vista de l’Agència Tributària. Esperem que el què va dir en Jaume Saura serveixi per fer callar a tots els qui interpreten les lleis i RD actuals de manera totalment tergiversada. El què va dir en Saura va ser que la CE vol que pel 2020 facturar electrònicament sigui el mètode prevalent a Europa. Va explicar que la Administración General del Estado està posant en marxa el servei central de recepció de factures, que serà una realitat en un breu termini. i va parlar també de la obligatorietat de la factura electrònica, indicant que hi ha un projecte de llei que desenvoluparà aquesta obligatorietat tan bon punt les AA.PP. estiguin en disposició de rebre-les.

Va començat aleshores a fer un repàs de la legislació vigent: Llei 56/2007, RD 3/2011 i Ordre PRE/2971/2007 i va parlar del format Facturae i de la seva evolució des de la seva creació dins l’àmbit del sector bancari fins a l’adopció per part de la AGE. Ha dit que hi ha una versió 4.0 en esborrany (desenvolupada per Invinet l’any 2010!!) i que quan estiguin disponibles, es farà una convergència a estàndards europeus. El mateix discurs de sempre, enlloc de col·laborar a Europa en la creació d’un estàndard, esperem a veure si es posen d’acord i ja farem el què ens diguin…

Com a punts rellevants sobre la normativa actual, voldria esmentar els següents punts:

  • Els subjectes passius han de conservar les factures electròniques que rebin i les copies de les que emetin
  • Cal preservar l’autenticitat, integritat i legibilitat, tant per factures en paper com electròniques, però no obliga a fer servir cap mètode per fer-ho
  • El concepte de factura electrònica varia, ara és aquella factura remesa i rebuda en format electrònic

Respecte als requisits d’autenticitat, integritat, acceptació i legibilitat va ser molt clar quan es va referir a l’art.233 del RD 1496 dient que s’han flexibilitzat moltíssim els mitjans per assegurar aquests requisits: els controls de gestió són suficients per assegurar l’autenticitat i integritat. I com a exemple, va dir que una factura en pdf sense signatura electrònica i enviada per correu electrònic ÉS UNA FACTURA ELECTRÒNICA!

Entre altres exigències, va fer referència a la necessitat de conservar les factures electròniques en el format original i també va fer esment al controvertit punt sobre que les autoritats han de tenir la capacitat d’accedir a les factures remotament. En aquest sentit va diferenciar entre la capacitat d’accés i el fet que les autoritats tributàries hi puguin accedir de forma permanent i sense permís. Va assegurar que es tracta d’accés sota petició d’inspecció, com es fa actualment amb les factures en paper.

Un altre punt important és que el consentiment de recepció pot ser tàcit. No cal un consentiment escrit, el simple pagament d’una factura electrònica es considera consentiment tàcit.

Després de la presentació d’en Saura, va fer una ponència la Beatriu Tudel, membre destacat del projecte eFACT del Consorci AOC. Durant la seva exposició va explicar el projecte des dels seus inicis l’any 2007. Va dir que el model  eFACT és un model obert a totes les empreses i que autònoms i petites empreses disposen d’eines gratuïtes com el portal b2brouter.net que els permeten remetre factures als ens adherits a l’eFACT. La Beatriu va incidir en què el model del Consorci no crea imposicions tecnològiques, no s’obliga a canviar de proveïdor ni obliga a realitzar integracions. És un model obert a totes les AA.PP catalanes que ofereix traçabilitat i transparència als proveïdors.

A continuació, la Beatriu va explicar l’evolució en el nombre de factures transaccionades. Els números de factures electròniques no són gaire espectacultar. Si no fós per les factures electròniques EDI del sistema de l’ICS, seria bàsicament testimonial: ICS 10384. DIBA 596 CCVO 254 CCB 239 Ajuntament de Sant Feliu 166 BASE 142 Ajuntament de Sant Just Desvern 88.

Després d’aquest bany de realitat sobre el nombre real de factures electròniques transaccionades, ha fet esment dels incentius que cal destacar, i dels mecanismes que estan analitzant per tal de promoure l’ús de factura electrònica entre els proveïdors:

  1. Fer servir la legislació, obligant per llei
  2. Incorporar en els plecs dels contractes la obligatorietat de facturar electrònicament
  3. Aprovar taxes pel cost de gestió de factures en paper

Per finalitzar, la Beatriu va identificar els reptes als que s’enfronta el Consorci AOC en aquesta nova etapa, i que identificava com:

  • Interoperabilitat entre plataformes
  • Potenciar el nombre d’ens adherits
  • Pomoure models de regulació
  • Garantir evolució i millora del servei
  • Incorporar grans empreses de serveis
  • Potencia col·laboració amb plataformes de mercat

Després de la presentació de la Beatriu, es va servir un cafè-networking. Va resultar interessant comprovar que hi havia un munt de gent a la sala, i que per tant la factura electrònica segueix generant molt d’interès.

En la represa, en Miquel Estapé sots-director del Consorci AOC va dirigir una taula rodona on es presentaven diferents enfocs en el desplegament de sistemes de facturació electrònica. Crec que no va ser cap coincidència que els ponents de la taula representessin als ens públics amb més intercanvis de factura electrònica. En Miquel va dir que no estem aconseguint els nivells d’estalvi que desitgem i va fer una introducció parlant de la innovació com a motor per liderar els canvis necessaris per la implantació de la factura electrònica.

El primer ponent de la taula rodona va ser en Josep Miquel Salgado sots-director de desenvolupament de la Diputació de Barcelona. En Josep Miquel va fer un repàs del projecte d’implantació de factura electrònica des de l’any 2006 que van començar escanejant i incorporant factures en el workflow quan encara no es parlava de factures electròniques, passant pels primers passos d’integració amb el eFACT fins arribar al moment actual, on ja tenen els sistemes llestos per rebre i processar factures electròniques i la seva preocupació és oferir eines i suport als seus proveïdors.

En aquest sentit va explicar el projecte que ha fet la Diputació amb Invinet per tal d’adaptar el portal B2BRouter.net a les necessitats de la Diputació. Ara per ara, qualsevol usuari que vulgui enviar factures electròniques a la Diputació, ho pot fer de forma gratuïta a través del portal, i a més, el formulari que se’ls presenta ja conté totes les dades necessàries per tal que la factura sigui vàlida a l’arribar als sistemes interns de la Diputació.

A continuació, en Francesc Aragón, interventor del Consell Comarcal del Vallès Oriental i de l’ajuntament de Granollers va explicar que, tot i ser més petits que la Diputació i processar moltes menys factures (unes 2.000 anuals), també és factible l’aplicació de la factura electrònica. Va parlar dels beneficis que se n’obtenen, tan en agilització i homogeneïtzació de processos com en l’estalvi de costos. A continuació va explicar quins passos havien seguit per implantar la factura electrònica internament i què havien fet per tal de fer-ne difusió entre els empresaris. Cal destacar que entre les accions de promoció, en Francesc va anomenar les jornades de formació amb empreses, la comunicació per escrit amb els proveïdors i posar  a la seva disposició suport telefònic expert.

Per acabar, en Francesc va fer esment del què necessiten les empreses per operar i no es va estalviar d’apuntar als possibles problemes que es podien trobar, com ara incompatibilitats tècniques a l’utilitzar les eines del Ministerio.

Després va ser el torn d’en Pere Galindo, cap d’informàtica de l’ajuntament de  Sant Just Desvern, que va fer una exposició sobre el sistema de digitalització certificada que havien instal·lat a l’ajuntament per tal d’assolir un únic workflow de factures rebudes. En Pere va explicar que la implantació de la factura electrònica és un projecte transversal que té implicació en moltes àrees i que per tant requereix de lideratge polític. A continuació, en Pere va explicar el marc tecnològic i el marc legal que s’havien tingut en compte a l’hora de desenvolupar i desplegar el projecte de factura electrònica a l’Ajuntament. Com a punt rellevant, va destacar la creació d’un repositori únic de factures on es desaven totes les factures, les rebudes des de l’eFACT i les escanejades amb el sistema de digitalització certificada. Ara per ara, tot i les millores, en Pere Galindo va concloure que cal treballar en el marc normatiu doncs encara estan en un 11% de factures electròniques i cal incrementar-ne l’ús.

El darrer ponent de la taula rodona va ser l’Eduard Bernaus, sots-director de l’àrea d’Administració i Patrimoni de l’ICS que va parlar de l’ús d’EDIFACT per rebre factures electròniques. En Bernaus va fer esment de la necessitat del sector sanitari de disposar de tots els documents logístics associats a la factura. Per en Bernaus, a la factura electrònica en format Facturae li manquen els documents logístics de la comanda i l’albarà.

La sessió es va tancar amb una ronda de preguntes i la cloenda que va anar a càrrec de l’Andreu Francisco, vice-president de LocalRet.

Conclusions

Entenem que ha estat un una jornada molt interessant. Les nostres conclusions són  que:

  1. Es manté l’interès per la factura electrònica, doncs hi havia una gran quantitat d’assistents
  2. Hi ha solucions madures i en funcionament, com el nostre b2brouter.net que està sent promocionat per diversos ens com eina gratuïta per l’enviament de factures
  3. La legislació s’endurirà per obligar a tothom a fer factura electrònica tan bon punt les AA.PP hi estiguin preparades
  4. I qui no s’hi posi de seguida, haurà de córrer!!

Aquí teniu l’enllaç a les presentacions.

3 Trackbacks

  1. […] aquí. […]

  2. […] Tienes toda la información y un buen resumen de esta jornada en el Blog de Invinet. […]

  3. […] Tienes toda la información y un buen resumen de esta jornada en el Blog de Invinet. […]

Post a Comment

Your email is never shared. Required fields are marked *

*
*